El Reial Decret 47/2007, de 19 de gener, mitjançant el qual s'aprova el procediment bàsic per a la certificació d'eficiència energètica d'edificis de nova construcció, obliga als venedors i arrendadors dels edificis inclosos en el seu àmbit d'aplicació a facilitar un Certificat d'Eficiència Energètica els compradors o llogaters. Aquest certificat haurà d’incloure informació objectiva sobre les característiques energètiques dels edificis, de tal manera que es pugui valorar i comparar el seu comportament energètic i també afavorir la promoció d'edificis d'alta eficiència energètica i les inversions en estalvi d'energia a l’edificació.

El mateix RD 47/2007 estableix l’existència de dues fases amb dos tipus de certificat: una primera fase segons la qualificació energètica obtinguda a partir de la documentació del Projecte Executiu de l’edifici (ja sigui nou o una rehabilitació), que dóna lloc al Certificat d’Eficiència Energètica del projecte, i una segona fase basada en la qualificació de l’edifici acabat, que permet obtenir el Certificat d’Eficiència Energètica d’edifici acabat.
 

Tanmateix, l'article 7.4 del RD 47/2007 disposa que el certificat d’eficiència energètica ha de ser presentat pel promotor o pel propietari de l’edifici a l’òrgan competent de la comunitat autònoma, que podrà portar un registre d'aquestes certificacions en el seu àmbit territorial.
Així doncs, per tal de satisfer les necessitats esmentades, l’Institut Català d'Energia crea el Registre de Certificats d'Eficiència Energètica d'edificis. Aquest Registre té caràcter públic i informatiu exclusivament respecte a l'eficiència energètica de l'edifici i no suposa l'acreditació del compliment de cap altre requisit exigible a l'edifici.